Foto: Flickr, Soniko
Dissabte 20 de febrer. Tres dels quatre diaris analitzats en aquest bloc (El País –EP-, El Mundo –EM- i La Vanguardia –LV-) es fan ressò que l’esquerra abertzale afirma en una entrevista a Berria que ETA ha d’abandonar la lluita armada, de forma clara i inequívoca. Una informació que ja ha aparegut en les versions digitals divendres al vespre.
Aquesta declaració sembla a priori una gran notícia, després d’una recent ‘defensa d’un procés democràtic’. De fet, la “no condemna de la violència” per part de l’esquerra independentista basca sempre ha estat una mena de casus beli per part de les institucions i la gran majoria de mitjans a l’hora de recolzar la Llei de Partits. Veure, per exemple EP, 28 de gener de 2010.
No obstant, el protagonisme a les portades és moderat o inexistent: un breu en portada a EP, cap menció a EM ni a LV. No s’hi dedica cap editorial, si bé tots tres aborden la notícia. A la pàg. 14 de EP s’hi destaca “La izquierda ‘abertzale’ plantea un proceso sin “actividad armada de ETA” (accés mynewsonline), al costat de la rèplica del govern basc; en el cas de EM, “Etxeberria plantea un proceso sin atentados” és la segona notícia de la pàg. 8, per darrera de “El Gobierno vasco dice que el 12% de los ‘ertzainas’ falta cada día al trabajo” i dos breus d’ETA; i finalment LV dedica dues columnes a “La izquierda abertzale plantea un proceso sin ETA”, notícia secundària de la pàg. 14 al costat de Camps. D’altra banda, Gara evita fer-se ressó d’una exclusiva de la competència, i només inclou una referència indirecta al cas, dins el protagonisme positiu habitual que dóna a l’esquerra abertzale.
El contrast amb el ressò que han tingut les notícies ‘negatives’ de detencions de pressumptes membres d’ETA i la suposada estratègia d’aquesta organització armada per “instal•lar una base a Catalunya” sembla prou notori.
Tots tres diaris coincideixen amb el que recull EP: tot i un “esfuerzo inédito de la izquierda radical en su apuesta por las vías “pacíficas y democráticas”, el govern basc i els partits legals mantenen “la sospecha de que la izquierda abertzale está realizando un esfuerzo declarativo, inédito en su historia, para crear un clima favorable a su legalización como formación política en las elecciones municipales y forales de mayo de 2011”, a excepció d’EA, que obté un tracte negatiu per desviar-se del consens i “coincidir con la propuesta de ETA de crear un polo soberanista”, en paraules de EM. Alhora de traslladar la inseparable vinculació entre política i terrorisme al paper, LV fins i tot inclou en l’últim paràgraf d’aquesta notícia una referència a un auto judicial en les últimes detencions de pressumptes membres d’ETA.
Sembla oportú qüestionar-se deontològicament el principi de justícia, per minimitzar un anunci a priori tan esperat d’una opció política -sigui legal o no- així com per mantenir sense fisures la seva imatge tradicional, a més del principi de responsabilitat, per no contribuir a la transformació del conflicte d’Euskadi cap al retorn d’un escenari de diàleg que en pugui facilitar la resolució pacífica, sinó més aviat de manteniment i reproducció de la lògica actual. Entenem aquesta responsabilitat d’acord amb l’annex 5 del Codi Deontològic del CPC sobre la cobertura de conflictes armats, així com els art. 33 i 34 de la R1003 del Consell d’Europa, i els principis VIII i IX del codi ètic de la UNESCO.
El rebuig a la violència de l’IRA per part del Sinn Fein va ser notícia i més aviat bona; salvant les distàncies, alguns mitjans de l’Estat espanyol no volen que el cas analitzat sigui percebut així. Els tres rotatius analitzats afirmen ser diaris independents en els seus estatuts de redacció (art. 3.1 EP, art. 2 EM i 1.1 de LV), però potser coincideixen en excés amb la línia governamental, política i judicial.
Podrien tenir una actitud més justa i equilibrada amb un actor polític, l’esquerra independentista basca, que afirma voler reinserir-se dins “el consens democràtic” com tant se li ha exigit, i més responsable per no mantenir enquistat un conflicte històric.
Publicat en aquest bloc col·lectiu de Deontologia
