L’energia nuclear, 66 anys després

Hiroshima, 6 d'agost de 1945, després de l'atac nuclear. (US National Archives)

Minamisanriku (Miyagi), 12 de març 2011. (Naoki Ueda/Yomiuri Shimbum/AP)

Algunes de les imatges de la tragèdia japonesa causada pel tsunami m’han recordat les del bombardeig nuclear d’Hiroshima. La coincidència és una trista ironia de la història, perquè el poble japonès pateix una nova amenaça nuclear a causa dels incendis de la central de Fukushima. Per sort, la xifra de morts d’ara segurament no tindrà res a veure amb la de la II Guerra Mundial, però aquest nou capítol també marcarà la memòria col·lectiva del país asiàtic.

Més, un terratrèmol recorda al món aquests dies que l’energia nuclear per a ús civil també és perillosa. Ho fa, precisament, quan aquesta havia guanyat força, sota el pretext de la lluita contra el canvi climàtic, la crisi econòmica i, més recentment, l’augment del petroli arran de les revoltes democràtiques àrabs. Enspoguerem amb la mateixa pedra per quarta vegada, després de Three Mile Island, Txernòbil i Fukushima?

El 7 d’agost de 1945, La Vanguardia Española es feia ressò del llançament de la primera bomba nuclear. En ‘La nota del dia’ (pàg. 6) recollia els sentiments contradictoris: ‘El sensacional anunci produeix un doble sentiment d’admiració, perquè col•loca a l’home molt a prop del coneixement total dels secrets més gelosament guardats per la Natura que fa a la constitució de la matèria, i por, perquè el poble o grup de pobles que puguin manejar al seu gust les enormes forces cohesives que mantenen l’equilibri dels cossos, es converteix de fet en l’amo absolut del món’.

Avui, 66 anys després, ni coneixem del tot els secrets més ben guardats de la natura ni els estats han aconseguit esborrar del tot la seducció pel poder nuclear.

+ El fotoperiodisme aplegat a The Big Picture és recomanable.

+ 65 anys del bombardeig atòmic d’Hiroshima, Vilaweb 6.8.2010.

+ Aviat farà un any, Polònia també va viure l’atzar històric en l’accident aeri del bosc de Katyn. Els 96 tripulants de l’avió van morir al mateix escenari de la II Guerra Mundial on va tenir lloc una matança, el 70è aniversari de la qual anaven camí de commemorar.

Més que 1.000 paraules?

El poder de la imatge sembla un paradigma de la societat de masses i l’espectacle en què vivim. Els nostres sentits semblen cada dia més entregats a la cultura visual, i la nostra experiència, viscuda o mediada, també. Poca gent defensaria que el poder de 1.000 paraules val més que una imatge.

S’entén la comunicació de masses com un procés de transmissió de continguts simbòlics. Aquesta definició la tenen ben apresa els terroristes d’Al Qaeda, que saben que ‘la batalla de l’11-S’ la van guanyar gràcies a la difusió d’unes imatges. I els EUA, segurament, no guanyaran ‘la guerra’ fins que no arribin les imatges de Bin Laden derrotat.

Portada NYTimes 12.11.01

Sense cap voluntat d’establir més lligams dels que explicita aquest post, el conseller català d’Interior, Joan Saura, també sap que unes imatges han exercit de símbol en la memòria de molta gent i, en darrer terme, han deixat al descobert moltes vergonyes i contradiccions. Saura és llest -sap que són unes imatges allò que li ha fet molt mal- però no tant -hi ha mitjans privats i certes garanties períodistiques, tot i que es vulnerin sovint-.

El terrorisme necessita el missatger; de fet, algunes persones diuen que donar cobertura a les accions d’aquests grups organitzats no fa altra cosa que afavorir els seus interessos. I és el missatger (Tv3 perquè pot) qui qüestiona Joan Saura, que sembla preferir que la realitat s’amagui quan és contrària als propis interessos. Terribas respon.

Finalment, una fotografia de collita pròpia. Aquesta sí, val més que 1.000 paraules, sobretot si qui les ha de pronunciar és el seu protagonista -res a veure amb Obama-.