… reobrim el nou curs publicant dos reportatges realitzats durant el què va finalitzar al juny passat; alhora, aquest post és un experiment per vincular articles des del núvol emergent de la xarxa (web 3.0):
El TN vespre de Tv3 del 3 de maig va dedicar una notícia al dia mundial per la llibertat de premsa (veure minut 19.30). En aquesta, quatre veterans periodistes van donar el seu punt de vista sobre la professió i les llibertats que no cal perdre. Així, van aparèixer Rosa Maria Calaf, Josep Pernau, Josep Maria Cadena … i Carles Sentís!
En veure aquest últim, precisament parlant de llibertat d’informació, em vaig alçar del sofà d’un sol vot. Per què? Doncs perquè convertir en referent de la llibertat de premsa i del periodisme català Carles Sentís, un senyor que ha treballat pel franquisme fins als últims dies del dictador, sembla una broma de mal gust. Un pas més, doncs, després que Sentís rebés una ‘medalla al treball’ per part del ministeri que dirigeix el senyor Corbacho, però aquest cop de TV3, ‘la seva’.
Als joves periodistes, doncs, sempre ens quedaran les hemeroteques i fer memòria, com fa en Roger Palà, pel setmanari Directa. I canviar periodistes venerats com Sentís (en tornarem a parlar), per altres d’oblidats com Ramon Barnils:
